Calviño i Portugal

Aquest dilluns, la Comissió Europea va decidir mantenir el 2023 la suspensió de les regles fiscals: màxim dèficit del 3% del PIB i del 60% del deute públic. La norma es va congelar el 2020 perquè la caiguda econòmica de la pandèmia ho feia impossible. I ha sigut clau per superar la crisi i mantenir els equilibris socials. Ara, tot i que l’augment del dèficit i el deute han sigut molt forts, Brussel·les creu que la incertesa creada per la guerra d’Ucraïna aconsella mantenir l’excepció un any més. Per a Espanya és una bona notícia perquè permetrà que l’ajust de la despesa sigui menys brusc, però el Govern s’equivocarà si s’ho pren com una llicència per continuar igual. Perquè no convé deixar les assignatures dures per a l’últim minut, i per altres raons. La primera és que –Lagarde ho va reconfirmar ahir– aquest estiu el BCE deixarà de comprar deute i apujarà els tipus d’interès. Així, no abaixar el dèficit –tot i que permès– costarà més. Espanya es finançava el gener al 0,4%, i ara el bo espanyol a 10 anys està ja en el 2,14%. En segon lloc, perquè el vent europeu és el d’una certa tornada al rigor fiscal. El ministre d’Economia alemany, el liberal Christian Lindner, ha dit que Alemanya ho farà ja el 2023. I que Berlín s’oposa a augmentar el deute europeu –com el pla de regeneració actual– per pal·liar els efectes de la guerra d’Ucraïna, finançar la pujada de la despesa militar o de la transició energètica: «Va ser una decisió per una sola vegada, i quan s’analitzen les xifres està clar que cal posar fi a la política fiscal expansiva i de deixar d’intervenir en l’economia amb grans programes públics. Hi ha perill d’estagflació i cal actuar amb urgència». Cert, Lindner és potser un falcó i tampoc és la màxima autoritat europea, però Alemanya és l’economia més forta i tot indica que els anys de gran relaxació fiscal i de tipus d’interès negatius estan arribant al final. I el Govern que ho ignori correrà grans riscos. La prova és que Portugal, amb un govern socialista amb majoria absoluta, s’apunta a la disciplina fiscal. Fernando Medina, el ministre d’Economia, acaba d’afirmar que «quan apugen els tipus i s’amplien els diferencials de deute de la zona euro, la reducció del dèficit i del deute públic és un objectiu prioritari». I el governador del Banc de Portugal, Mario Centeno, expresident de l’Ecofin, ha reblat que Portugal ha d’aconseguir que la «ràtio» de deute públic sobre el PIB, que ja està per sota del d’Itàlia i Grècia, sigui també inferior al d’Espanya i França. L’FMI avala que caurà de l’actual 127% del PIB al 104% el 2027, una reducció substancial i molt superior a la prevista per a Espanya, que està avui en el 118%. I el rigor no castigarà Portugal, ja que la Comissió preveu que aquest any creixi un 5,4%, davant el 4% espanyol. El Govern Sánchez no té majoria i depèn, entre d’altres, de Podem, que és com és. Però Pedro Sánchez i Nadia Calviño no són il·lusos i no n’han de saber menys que els socialistes portuguesos. Moltes vegades han posat António Costas, el primer ministre lusità, com a exemple. Ara també l’haurien d’escoltar. El món ha canviat amb el rebrot de la inflació i la guerra d’Ucraïna i com més es tardi en adaptar els discursos a la nova realitat, més greus seran les conseqüències. Governar no s’ha de confondre amb ser popular tots els dies, perquè aquesta és una manera infal·lible de perdre credibilitat, acabar sent impopular i perdre –malament– les eleccions.

Calviño i Portugal

El Govern socialista de Lisboa opta per reduir amb rapidesa el deute públic mentre a Espanya el discurs continua igual

El més llegit