D’ànim n’hi posa. No li falten arrestos ni perseverança. Deu ser la corona. Aquest halo de privilegi que impregna cada plec del cervell fins quan ja no s’ostenta. Se li suposava la voluntat d’aferrar-s’hi. La d’assolar-la, no estava tan clar. Deu ser l’embriaguesa de creure’s per sobre de tot i de tots. «Ho sento molt. M’he equivocat. No tornarà a passar», va pronunciar fa poc més de deu anys. Potser l’únic cert fos l’últim, no tornaria a demanar disculpes. Tot el bé que va poder fer el rei emèrit a la Transició ja forma part del passat. Ara només queda la humiliació. A la casa reial, al Govern i a tot el país.