Potser algú va arribar a pensar que Juan Carlos I viatjaria a Espanya amb la idea de demanar perdó, de reconèixer errors i malvestats i d’oferir-se al populatxo com a víctima de la mala traça i de la influència pecaminosa de l’amor passional. Bé, que ho havia fet altres vegades. Potser algú va arribar a creure que el retorn seria una cerimònia d’expiació dels pecats, si més no els d’ordre moral, atès que la inviolabilitat sembla que pot evitar que totes les altres conseqüències, les penals, tinguin efecte. I algú també podia imaginar que l’actual monarca, el fill de l’emèrit, faria com els israelites, que enviaven al desert un boc (en deien emissari) carregat simbòlicament amb totes les malifetes, com a mesura d’autoprotecció. De fet, això ja va ocórrer, però el retorn de qui va ser rei – aquesta mena d’insolència pujada de to, la supèrbia menyspreadora, el posat de milhomes sarcàstic – ha fet trontollar (ja veurem fins a quins extrems) aquella operació higiènica. La posada en escena de Sanxenxo (aquell «¿explicacions de què?») no és la de l’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra, sinó la del nen que va néixer a Roma justament perquè el seu avi ja no va poder tornar mai a Espanya.
Pros i contres | Josep Maria Fonalleras Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
L’avi de Sanxenxo i el nen que va néixer a Roma

El més llegit
- Això és el que significa que els fills no facin cas als seus pares a la primera, segons el psicòleg Álvaro Bilbao
- El nen mort a Valls va estar tot el matí al cotxe mentre el pare treballava
- Jordi i Omar, les dues víctimes de l'incendi de Torrefeta: "Vam sortir a buscar-los, però era com estar a l'infern"
- ¿Qui és Ramón Flecha, el catedràtic de la UB acusat d’abús sexual per 14 universitàries?
- Catorze universitàries acusen un catedràtic de la UB d’abús sexual