Casa de Sa Majestat el Rei Felip VI: ‘Casa’ desolada per l’agenda ‘privada’ de Joan Carles I

Si el rei Lear (William Shakespeare, 1608) expressa un odi profund per les seves filles Goneril i Regan (acte 2, escena 4 de ‘La tragèdia del rei Lear’), les defineix com «bruixes antinaturals» i les deshereta, Joan Carles I, en canvi, compta amb les infantes Elena i Cristina com a gran recolzament. I tot i que el rei emèrit, com deia Lear, no plorarà tot i creure que té raons per fer-ho, i el seu cor es trencarà en mil peces, segons advertia, abans de caure en el plor, alhora, reconeixia, que tot el que podia fer era desfogar-se a l’hora d’imposar la seva autoritat per descobrir a continuació que era impotent. Aquest ‘alleujament learià-joancarlista’ és el que sembla haver predominat en la decisió de l’emèrit de ser el protagonista del que podria dir-se la producció a Sanxenxo de l’‘episodi Borbó-«Bribón»’, és a dir, la presència de Joan Carles I al veler Bribón amb motiu de la regata del IV Circuit Copa d’Espanya 2022, primer pas per competir, el 10-18 de juny, en el Campionat del Món de Vela de la Classe 6 metres. Joan Carles I, com va fer Lear amb les seves filles Gonderil i Regan, ha ‘desheretat’ Felip VI. És un fet. És el que, l’agost del 2018, pregunta el fiscal suís Yves Bertossa a l’advocat que ha redactat el document de «donació irrevocable» de 100 milions de dòlars (64,8 milions d’euros) el juny del 2012 per part del rei a la seva examant Corinna zu Sayn-Wittgenstein. Dante Canonica, l’advocat, contesta: «Podia fer-ho. Ignoro si el seu fill ho sabia». A continuació, Canonica explica que un canvi en la legislació del 2012 obligava Suïssa a donar més informació de caràcter fiscal als països de la Unió Europea, i que el compte número 505523 de la fundació panamenya Lucum, que tenia com a beneficiaris Joan Carles I i Felip de Borbó al Banc Mirabaud de Ginebra, era, segons les seves converses amb el llavors rei d’Espanya, «una bomba de rellotgeria». En altres termes, que posar els diners a nom de Corinna era una manera de preservar-los. Uns diners que a partir del setembre del 2014 intentarà recuperar per tots els mitjans al seu abast. ¡Ai amb «les angoixes d’un mal pagat amor»! (‘Hamlet’; III acte, escena I) N’hi ha prou d’imaginar l’explosió d’aquesta bomba –és a dir, el seu coneixement públic– quan Joan Carles I era rei i cap d’Estat. No és ficció. Això va poder passar el 2009, quan els policies José Luis Olivera, llavors cap de la UDEF (Unitat de Delinqüència Econòmica i Financera), i el responsable dels informes del cas Gürtel, Manuel Morocho, es van presentar a les oficines de Rhône Gestion, al Boulevard Georges-Favon 2, a Ginebra, per recollir documents d’aquesta causa. Perquè Joan Carles I, titular del compte de la fundació panamenya Lucum, i Francisco Correa, beneficiari del compte de Golden Chain Properties, també panamenya, compartien, com moltes fortunes espanyoles que evadien diners del fisc espanyol, el mateix gestor: Arturo Gianfranco Fasana. Va ser aquest qui va desenvolupar una clientela important de rics a Espanya que van portar diners que amagaven a Suïssa. Olivera i Morocho van ensumar. Però no van poder accedir a la carpeta del compte ‘Assolellat’ en poder de Fasana. Perquè es tractava d’una comissió rogatòria per obtenir informació sobre la Gürtel. Sobre aquesta decisió anterior de Joan Carles de desheretar el seu fill Felip, Bertossa dixit, el rei Felip VI va afegir, el 15 de març del 2015, l’anunci sobre la seva decisió de «renunciar a l’herència que personalment li pogués correspondre, així com a qualsevol actiu, inversió o estructura financera amb un origen, característiques o finalitat que puguin no estar d’acord amb la legalitat o els criteris de rectitud i integritat que regeixen la seva activitat institucional i privada que han d’informar l’activitat de la Corona». Després de la trobada de caràcter privat que tindrà lloc aquest dilluns 23 de maig al palau de la Zarzuela, en què participaran el rei Felip VI i la reina Sofia, de tornada d’un viatge llampec, de dijous a diumenge, a Miami, Joan Carles I tornarà de seguida a Abu Dhabi amb jet privat, pel que sembla cortesia del seu amic el príncep hereu dels Emirats Àrabs Units, Mohammed bin Zayed al-Nahyan. L’emèrit afronta una setmana en què venç el termini perquè la seva defensa a Londres sol·liciti permís a la Cort d’Apel·lacions del Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra i Gal·les, en ordre a presentar un recurs contra la sentència del jutge Matthew Nicklin, que va rebutjar la seva immunitat per la demanda de la seva examant Corinna zu Saun-Wittgenstein (presumptes actes d’assetjament, seguiment il·legal i difamació), el 24 de març passat. I que li va denegar, el 29 de març, l’autorització a recórrer en súplica contra la seva pròpia sentència per considerar que la seva defensa només busca retardar la investigació dels fets. Així mateix, els advocats de Joan Carles i el seu examant van arribar a un pacte, l’esmentat 29 de març, per la qual cosa l’emèrit havia de dipositar preventivament, al perdre la batalla jurídica de la immunitat, 230.000 lliures esterlines (271.900 euros) també al maig. La desolació de la Casa de Sa Majestat el Rei davant una visita de Joan Carles I destinada a marcar el seu territori, o expressió de certa venjança, després del seu autodesterrament de 22 mesos a Abu Dhabi, també reflecteix la inquietud pel procediment civil de la justícia britànica. Perquè a diferència de Suïssa i Espanya –jurisdiccions en què les presumptes irregularitats no van arribar a la justícia ja que van ser arxivades per la fiscalia helvètica i espanyola, aquesta última amb la benedicció de l’Agència Tributària–, a Londres la causa civil d’assetjament –que també és un delicte penal– sí que hi és, tot i que en fase de qüestions prèvies, en procés d’investigació judicial. I la Casa de Sa Majestat Felip VI sap que la causa londinenca reuneix, per les intimitats de la relació Joan Carles I-Corinna, més morbo que totes les altres.

El més llegit