Si l’octubre de 2017 s’hagués convocat un referèndum de veritat, el meu vot podria haver acabat recolzant la independència de Catalunya. La pallissa als ciutadans quan simplement participaven en un simulacre simbòlic em va regirar tant les tripes que ben bé em podria haver ennuvolat la raó. I el posterior discurs del Rei tampoc va ajudar a asserenar-me. Tot això malgrat que abans m’havia indignat i entristit –ho vaig narrar en directe a la SER– quan la majoria independentista va imposar al Parlament una llei que, saltant-se les normes i ignorant la meitat dels catalans, obria la porta a la desconnexió amb Espanya.
Article de Carles Francino Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Històries de ‘Borbònia’
El que més m’inquieta és que una part dels que a Catalunya encara aspiren que la convivència es restauri algun dia sense més destrosses acabin tirant la tovallola davant el que ofereixen les elits
El més llegit
- El PSC voreja la victòria i Puigdemont reforça l’avantatge sobre Aragonès
- Els jesuïtes sabien des de 1968 que Lluís Tó era un "depredador sexual"
- Un bosc amb 2.000 arbres enterrarà residus perillosos
- ¿I ara què, Joan?
- Carles Puigdemont: "Avui estem molt més preparats per aguantar un embat amb l’Estat"