Cap a una reinvenció europea

Durant les últimes setmanes, en directa relació de causalitat amb el desenvolupament de la guerra a Ucraïna, s’han estat succeint per part de diversos líders polítics europeus diferents declaracions dirigides en una mateixa direcció, que no és cap altra que una potencial reforma de la UE. I totes van dirigides cap a la construcció d’un ens europeu que pugui ser considerat una potència geopolítica en el sentit clàssic del terme. El marc sobre el qual es van articulant aquestes propostes és el de les conclusions de la Conferència sobre el Futur d’Europa, on queda apuntada la necessitat d’una reforma dels tractats que permeti avançar en la integració, abandonant la unanimitat en el procés de presa de decisions. Per això seria necessari llançar un procés de reforma dels tractats a través d’una Convenció Europea. Les propostes sentides fins ara s’articulen al voltant de tres conceptes: un «federalisme pragmàtic» com el va anomenar Draghi; el progrés en allò que Letta anormena les Set Unions (política exterior, veïnatge, política comuna d’asil, unió energètica, política de defensa, Europa social i unió sanitària) i la posada en marxa, ara sí, de l’Europa a diverses velocitats, que Macron ha anomenat la Comunitat Política Europea. Sembla bastant clar que l’objectiu d’aquesta ofensiva politicodiscursiva per part de l’‘establishment’ europeu no pot ser cap altre que no sigui el de començar a temptejar el terreny de l’opinió pública i pressionar els governs dels estats membres menys proclius a acabar amb el veto en el marc del Consell Europeu. La idea és posar en marxa, en poc temps, una reforma dels tractats que intenti donar resposta a alguns dels dilemes a què el projecte europeu s’enfronta des de fa temps. L’acumulació de crisis durant els últims anys va afavorir les respostes immediates i va deixar sempre per a un altre moment la reflexió sobre la naturalesa de la UE, però que la guerra d’Ucraïna ha fet pràcticament inajornable. Les propostes presentades aquests dies intenten donar resposta a la necessitat creada de convertir la UE en una potència geopolítica, una cosa sobre la qual la Comissió de Von der Leyen parla des que va arribar a Brussel·les. Una Europa que sigui capaç, en paraules de Borrell, de «parlar el llenguatge del poder», entenent per poder una Europa forta en matèria de seguretat i defensa. Per fer-ho, no només serà necessària la revisió de la governança econòmica amb la reforma del Pacte d’Estabilitat o acabar amb la unanimitat en el Consell, tal com era la idea inicial, sinó que ara, també tal com ens diuen, serà inevitable incrementar els pressupostos en matèria de defensa. Però a més, també s’introdueix una variable molt rellevant, això és, la incorporació d’Ucraïna a la UE. Algunes són les conclusions que podem extreure d’aquestes propostes. La primera és el reconeixement explícit del fracàs del poder normatiu de la UE materialitzat en la Política Europea de Veïnatge. La creació d’un model que s’aixequi sobre la creació de cercles concèntrics, com la que proposa Macron, no és nova. Mitterrand ja hi va pensar i es va articular sobre la proposta de l’Europa Àmplia. Ara tornem a debats que semblaven superats, com el de l’Europa de diverses velocitats. Sens dubte, les propostes procedents de França, Itàlia o Alemanya, davant el nou escenari que s’ha obert després de l’agressió russa, suposen oferir una resposta alternativa al model actual vigent, el de l’Associació Oriental que, a aquestes hores a tots els efectes, ja no té sentit. Des de París i Berlín són conscients de la necessitat de donar algun tipus de resposta a Ucraïna (i potser a Geòrgia i Moldàvia) que vagi més enllà del que existeix fins ara, però sense oferir un procés d’ampliació que, necessàriament, hauria de ser llarg, tal com poden testificar els països dels Balcans. Però sobretot, també són conscients que si no aconsegueixen controlar l’onada d’opinió moral que hi ha a la UE en aquest moment de màxima tensió, l’eix París-Berlín podria ser substituït per un altre Varsòvia-Kíiv.

Cap a una reinvenció europea

La guerra d’Ucraïna introdueix una variable rellevant en el debat sobre la reforma de la Unió Europea

El més llegit