Zelenski en el Congrés, assenyalant les empreses espanyoles que, segons ell, es porten malament perquè tenen tractes amb Rússia. Zelenski de ‘tournée’ per un munt de parlaments. Zelenski a l’ONU. Zelenski a Cannes reclamant el cine que no calli. Zelenski als Grammy, assessorant sobre què han de dir les lletres de les cançons. Zelenski a la comunió de la seva neboda, lector, el pròxim cap de setmana, a la mínima que els pares de la nena es despistin. Em passo els dies en tensió. Sabent que en qualsevol acte, sigui del tipus que sigui, arreu del món, pot aparèixer Zelenski amb la seva samarreta verda (¿no en té cap altra?), d’aquests que venen a la secció de caça del Decathlon, donant la tabarra en vídeo, em sembla veure’l per tot arreu. Quan soc al Fogons mirant el futbol no m’atreveixo a anar al lavabo, no fos cas que m’aparegui sota la tapa del lavabo. ¿Per tant, pixar al carrer? Impossible. ¿I si apareix sobre la copa d’un arbre? A l’arribar a casa, amb la bufeta a punt d’explotar, pujo a peu per evitar trobar-me’l a l’ascensor. Evito mirar la televisió per si aprofita per sortir-hi. No negaré que la invasió russa d’Ucraïna és lletja, però la de Zelenski en les nostres vides és bastant pesada.