Article de Jordi Puntí Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Truca el meu agent

La gràcia de l’adaptació és que trasllada també una mirada sobre els tòpics de cada lloc i els arguments acaben sent un reflex de la seva societat

call-my-agent-3

A vegades un guionista té una idea genial —tan senzilla que els seus col·legues pensen «com és que no se m’havia acudit a mi»— i és com si li hagués tocat la loteria. És el cas de la francesa Fanny Herrero, creadora de la sèrie ‘Dix pour cent’: se n'han estrenat quatre temporades i a Espanya es va veure al canal Cosmo amb el títol anglès, ‘Call my agent’ (truca el meu agent). La sèrie estava ambientada en una agència de representació d'actors a París per narrar els conflictes quotidians de la fauna cinematogràfica: els egos dels famosos, les eternes promeses, els secundaris amb ínfules o les rancúnies entre col·legues donaven molt de joc. Tot estava tractat amb humor, i amb el detall que a cada capítol un actor o actriu actuava amb el seu propi nom, com a client de l’agència, i acceptava així posar-se en ridícul. Hi van participar noms com Nathalie Baye, Claude Lelouche o Monica Bellucchi i l’èxit va ser tan fulgurant que les estrelles del cinema feien cua per sortir-hi.