Aquest dimarts, el Giro d’Itàlia va viure una escena històrica, emotiva i, poc després, un moment esperpèntic. Era la primera vegada que un corredor negre, Biniam Girmay, d’Eritrea, guanyava en una volta de primera categoria. En l’arribada a Jesi, a Ancona, es va imposar en l’esprint a Mathieu Van der Poel, un poderós ciclista tot terreny que, poc abans de la meta, es va deixar anar i va senyalar a Girmay com el just vencedor. En l’esclat eufòric, poc després, l’eritreu va destapar una ampolla de prosecco i el tap, descontrolat, va topar amb l'ull esquerre i el va malferir. L’endemà va haver d’abandonar la cursa.La frontera entre l’èxtasi de la felicitat i la desgràcia sobrevinguda és molt fina. La recompensa a un esforç intens i, al cap de pocs minuts, el ridícul atzar. En les competicions ciclistes, per sort, s’ha arraconat el costum de fer sortir joves damisel·les a fer lliurament de rams i mallots de líder. Ara, els ciclistes ja surten al podi abillats de guanyadors i ells mateixos agafen les flors d’una taula. Potser serà l’hora que també deixin de banda els líquids escumosos que fan festa quan es xarboten. Que tot sigui més discret i plàcid, per no temptar el destí.