Del descobriment dels forats negres em fascina la reconstrucció de la imatge. I del so, perquè abans de saber com és el forat del centre de la Via Làctia vam poder saber quina música emeten, per dir-ho d'alguna manera. Ni la imatge ni el so, per descomptat, es poden valorar amb els paràmetres que tenim a mà i que ens permeten distingir el perfil de les coses o els sorolls que identifiquem. Hi ha gasos i també hi ha ones i després hi ha un enrevessat procés de reconversió d’ones i gasos, i pols i radiacions i vibracions, en la fotografia del forat (o de la seva ombra, per ser precisos) o en la banda sonora de l’astre supermassiu. Aquesta 'traducció' s’assembla molt al que podíem arribar a imaginar. És com pensàvem que podia ser i emet un soroll d’ultratomba que és el que associàvem, tenebrós, als forats negres.