El dia 12 passat, el director artístic del Liceu, Víctor García de Gomar, va justificar, davant l’estupor i la indignació de molts, l’encàrrec d’unes reixes per impedir l’accés a l’atri del Liceu a persones que, segons va afirmar, generaven problemes de «violacions, prostitució, gent punxant-se heroïna, gent dormint-hi perquè no tenen cap lloc més i no volen marxar». Vint-i-quatre hores després es disculpava amb la (in)evitable fórmula d’«en cas que algú s’hagi ofès», però qualificava les seves declaracions d’«inexplicable error personal» i apel·lava a la feina que des de fa anys es fa des del Liceu per «l’accessibilitat i la inclusió d’una manera veritable i honesta».