La universitat, motor de la igualtat de gènere

Bettina Kadner va fer miques el sostre de vidre de l’aviació espanyola a l’aconseguir ser la primera dona pilot el 1969, a més de convertir-se en una de les impulsores del Centre d’Estudis Superiors de l’Aviació (CESDA), adscrit a la Universitat Rovira i Virgili. La vocació de Kadner va néixer a l’acompanyar la seva mare, que tenia una empresa de senyalització de carreteres i aeroports. Veure les feines de pintura a les pistes d’aterratge va despertar la seva imaginació i les seves ganes de volar. Donar ales a totes les dones perquè puguin portar a terme la seva vocació, sense frens addicionals més enllà del seu mèrit i esforç, és clau per aconseguir una societat més justa i plena. Els joves d’avui són sensibles a les qüestions socials i mediambientals. Les institucions, començant per la universitat, els han de transmetre el missatge que un món sostenible i socialment responsable només pot aconseguir-se si es basa en una veritable igualtat entre homes i dones. ¿Com podem promoure la igualtat de gènere com a valor fonamental a la universitat i en la societat? Nacions Unides considera que la igualtat és la base i el pilar fonamental sobre la qual s’assenten transformacions posteriors. Per això, a les nostres universitats estem desenvolupant plans estratègics amb indicadors per avaluar si s’arriben als objectius d’igualtat que perseguim. En aquest sentit, és essencial que es disposi de totes les dades de la institució desagregades per sexe, per poder fer una valoració correcta. ¿Com podem promoure un lideratge sensible al gènere per a la pròxima generació? El primer és donar protagonisme a iniciatives com la de les set rectores que ens hem aliat per frenar la bretxa de gènere a la universitat. A la Universitat Rovira i Virgili (URV) hem decidit realitzar una acció proactiva, al reconèixer amb el Doctorat Honoris Causa, durant quatre anys, només dones. Això ens ha permès fer un salt quantitatiu important ja que del 12%, en el període 1992-2018, s’ha passat a un 25%, en el període 1992-2022. Entre elles figuren, per exemple, la referida Bettina Kadner; Pilar Benejam, fortament implicada en renovació pedagògica; Marina Subirats, precursora a Espanya de la investigació feminista i la destacada investigadora María Vallet. Necessitem donar veu a totes les nostres dones universitàries: estudiants, professores, investigadores i personal de gestió i administració, per apoderar-les com a líders en totes les activitats, i fer de totes elles veritables ambaixadores del nou paper de la dona. Necessitem proposar dones líders per animar les generacions joves (dones que, per exemple, han destacat com a líders de projectes europeus, com Manola Brunet, Carmen Claver, Ciara O’Sullivan, Marta Schumacher o Sandra Contreras, entre moltes altres, que destaquen en nombrosos àmbits) I hem d’eliminar, amb mesures de finançament i d’altres, els obstacles derivats de la responsabilitat excessiva que assumeixen les dones en la cura dels fills o els més grans. Durant la pandèmia, els rols clàssics associats a les dones es van compartir dins de les parelles, però ara existeix un alt risc que tornin a ser responsabilitat femenina, passat aquest període d’excepció. Ens hi juguem molt. Iniciatives per reincorporar les investigadores després d’un període de maternitat, o vetllar pel compliment del pla d’igualtat de gènere dins dels contractes programa de centres, facultats i departament són aspectes crucials. D’acord amb el rànquing Times Higher Education, que avalua l’aplicació dels Objectius del Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides, la Universitat Rovira i Virgili ocupa, en l’edició del 2022, la posició 43 en el compliment de l’ODS 5 d’Igualtat de Gènere d’entre les 938 universitats de 101 països avaluades, i ocupa la primera posició entre la universitats espanyoles participants. La URV vol continuar sent al capdavant de les veritables polítiques d’igualtat de gènere. Més que mai, necessitem el talent i la visió del món de les nostres professores, investigadores i estudiants. Només si incorporem la perspectiva femenina en totes les àrees de coneixement podrem fer front als complexos problemes a què avui s’enfronta la societat. Així ho vaig exposar en les jornades de l’Associació Europea de Rectores (EWORA), celebrada a la Universitat de València aquest mateix mes i en què van participar rectores de diferents països d’Europa. Una mostra de la necessitat de reforçar el paper de les dones en els diferents àmbits de treball; en aquest cas, l’universitari.

La universitat, motor de la igualtat de gènere

Un món sostenible i responsable només pot aconseguir-se si es basa en la igualtat entre homes i dones

El més llegit