Reflexionant sobre la ciutat del segle XXI

El 3 de maig va tenir lloc a l’Ateneu Barcelonès un debat sobre la ciutat, com a part d’un cicle que porta per títol ‘Can our Cities Survive?’, recordant el llibre que Josep Lluís Sert, degà de la GSD de Harvard, va publicar el 1942. Aquesta sessió sobre ‘Ciutat, economia i societat’ es pot veure aquí. El debat es va plantejar com un diàleg, que vaig tenir l’oportunitat de moderar, amb la participació d’Isabel Sabadí, directora de l’Associació 22@Network, Josep Samitier, director de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya i Artur Serra, director adjunt del Centre i2Cat, seguit d’un debat amb els assistents a l’acte. Al llarg de la sessió es van anar desenvolupant alguns dels factors clau que actuen en aquest sistema complex que anomenem ciutat. En destacaré alguns. En primer lloc, va quedar patent la necessitat de tenir una perspectiva sistèmica integral de la ciutat. Es tracta d’una realitat complexa que ha de ser contemplada des dels diferents elements que la componen i les seves interrelacions. No pot ser compresa des d’una perspectiva gremial, d’altra banda ben habitual al nostre país. És necessària una visió integradora de diferents visions, coneixements i perspectives. En aquest sentit, es van destacar les figures de la gran urbanista Jane Jacobs i de Donella Meadows, autora del llibre ‘Thinking in Systems’ i líder del primer informe del Club de Roma sobre «els límits del creixement», del que aquest any celebrem el 50 aniversari. Crec que en aquest país s’hauria de divulgar l’obra d’aquestes dues autores, imprescindibles per entendre la complexa realitat actual de la ciutat. Un altre aspecte destacat, en relació amb la visió sistèmica anterior, va ser la caracterització d’un ecosistema urbà innovador com l’espai urbà, basat en la barreja d’usos, on és possible viure i treballar en un entorn sostenible que afavoreix la relació i l’intercanvi d’idees. La ciutat oberta de Richard Sennett. Un edifici, per més que se’l pinti d’un color de moda (sigui verd, taronja o blau) i se li digui hub, no és necessàriament un ecosistema innovador. Avui dia, la paraula ‘hub’ o ecosistema és d’ús habitual i cada institució pública està promovent la seva família de ‘hubs’. També es va tractar la importància de les activitats d’R+D i d’Innovació com a pròpies d’una ciutat o un país avançat. Es va destacar la necessitat d’invertir recursos públics i privats en activitats d’R+D i en polítiques actives d’innovació, en què ens trobaríem en un moment crític en el sentit de la necessitat de replantejar prioritats i orientacions estratègiques. En el cas de l’R+D, per continuar avançant en el camí positiu iniciat fa anys, i en el de la innovació, per superar el dèficit crònic existent en relació amb les ciutats i les regions europees més avançades. Actualment, Catalunya, tant pel que fa a infraestructures d’oferta com des de la demanda, presenta un dèficit en capacitat innovadora molt preocupant, com podem observar cada any en els indicadors de la Innovation Scoreboard de la Unió Europea, en què estem en la tercera divisió. La innovació social va ser tractada des de diverses perspectives. D’una banda, caldria anticipar-se al fenomen de la ‘gentrificació’ amb polítiques públiques actives de vivenda pública i mitjançant la connexió del sistema educatiu a tots els nivells, amb els ecosistemes innovadors. I fomentant la innovació social mitjançant figures com un Citilab o espai de difusió de la cultura digital i la trobada entre empreses, centres educatius i ciutadania. Artur Serra va destacar, a més, la necessitat de replantejar el model d’innovació a partir de la nova lògica que planteja el món digital. Finalment, com a conclusió pràctica, va sorgir la idea d’integrar ecosistemes innovadors com el 22@ Barcelona amb la funció d’un Citilab com el de Cornellà. La conclusió final podria ser que tant la ciutat de Barcelona com l’àrea metropolitana i altres ciutats, han d’aprendre molt d’aquests i altres aspectes de la nova ciutat, des d’una nova visió sistèmica i integradora de disciplines i agents diversos. En l’actual batalla sobre la competitivitat de les ciutats, algunes seran guanyadores i altres perdedores. Les primeres seran les que siguin capaces d’entendre i aplicar la nova dinàmica de les ciutats innovadores i el seu paper en un món global.

Reflexionant sobre la ciutat del segle XXI

En la batalla sobre la competitivitat de les ciutats, algunes seran guanyadores i altres perdedores. Les primeres seran les que siguin capaces d’entendre i aplicar la nova dinàmica de les urbs innovadores i el seu paper en un món global

El més llegit