Apple ha anunciat aquesta setmana que deixa de fabricar l’iPod i de sobte, veient de nou aquella cosa tan bufona, alguns sentim un rampell de nostàlgia. ¿Però en podem dir així —nostàlgia— quan només fa 20 anys que va sortir al mercat? De fet, allò que representava l’iPod no ha desaparegut, més aviat s’ha transformat en altres versions de si mateix. Podem enyorar la màquina d’escriure, i el vell equip de música hi-fi, i fins i tot potser el primer walkman, però no estic segur que l’iPod es mereixi la nostra nostàlgia. A més a més, l’evolució digital va tan calculadament ràpida —com saben al Mobile World Congress— que potser també ens accelera aquella sensació de buit i pèrdua que et dona la nostàlgia.
Article de Jordi Puntí Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La nostàlgia a l’era digital
Un dia, allò que vas comprar pensant que duraria mitja vida comença a donar problemes; llavors vas a la botiga per arreglar-ho i un jove diu aquesta frase fatídica: «Et surt més a compte comprar-ne un de nou»
Temes:
El més llegit
- L’ajuda de 115 euros al mes que ja pots demanar a la Seguretat Social
- Avís de la Policia Nacional quan arribis a casa: «Si els veus, no toquis res»
- Les pluges a Catalunya deixen els pantans per sobre del 18%
- "No em deixava treballar i controlava tots els tiquets"
- El somni olímpic frustrat pel franquisme