Potser era inevitable, però no ho hauria de ser. Quan es produeix la filtració de documents oficials sensibles, siguin esborranys de sentències, vídeos d’investigacions policials sotmesos a secret de sumari o, fins i tot, com ara, ni més ni menys que un document relacionat amb els serveis secrets de l’Estat, el primer que cal sentir és estupor que hi hagi gent tan tafanera com per no poder assumir amb serietat les responsabilitats innates al càrrec pel qual cobra un sou que paguem tots amb els nostres impostos. I que, a més, sempre trobi un periodista que li faci de corretja de transmissió, a saber per quins motius, tot i que això és potser sigui el de menys, ja que la llibertat d’informació és un dels pilars essencials de la democràcia.