¿Cap a on mireu? Tu, el de la motxilla. I tu, la dels cascos. O tu, el de l’‘skate’. No teniu ni 18 anys i la vostra mirada s’ha extraviat en un passat que injuriàvem. I amb quin ànim el vam trepitjar. Somiàvem que vosaltres ja no. Que creixeríeu d’una altra manera. Que els passos avançats ja no tenien retorn. De debò que ho crèiem. ¡Pam! Trencats els amarratges d’aquell pont fet de dolor i lluita. Adeu a les terres negres d’ahir. A les portes tancades, a les dones a les finestres i els carrers per a ells.
Pros i contres | Article d’Emma Riverola Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.