La nota | Article de Joan Tapia Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

La por de Finlàndia

Que el país nòrdic abandoni la neutralitat que fins i tot va mantenir amb Stalin indica un món molt més perillós

Sanna Marin i Sauli Niinisto, primera ministra i president de Finlàndia / Europa Press

Durant molts anys, des de la firma del tractat de 1948 amb l’URSS de Stalin, Finlàndia havia seguit una política d’estricta neutralitat i, fins a 1989, de sintonia amb Moscou. El país va mantenir la democràcia i l’economia de mercat, però la finlandització imposava contenció en les crítiques a l’URSS. Així, Finlàndia no va condemnar la invasió d’Hongria el 1956 ni la de Txecoslovàquia el 1968 i l’edició finesa d’‘Arxipèlag Gulag’, el 1974, es va haver de publicar a Suècia.