Durant molts anys, des de la firma del tractat de 1948 amb l’URSS de Stalin, Finlàndia havia seguit una política d’estricta neutralitat i, fins a 1989, de sintonia amb Moscou. El país va mantenir la democràcia i l’economia de mercat, però la finlandització imposava contenció en les crítiques a l’URSS. Així, Finlàndia no va condemnar la invasió d’Hongria el 1956 ni la de Txecoslovàquia el 1968 i l’edició finesa d’‘Arxipèlag Gulag’, el 1974, es va haver de publicar a Suècia.
La nota | Article de Joan Tapia Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La por de Finlàndia
Que el país nòrdic abandoni la neutralitat que fins i tot va mantenir amb Stalin indica un món molt més perillós
Sanna Marin i Sauli Niinisto, primera ministra i president de Finlàndia /
Temes:
El més llegit
- La venda a pes de 'caixes sorpresa' d'Amazon arriba al centre de Barcelona: "És com una loteria"
- Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha
- Luis Enrique ignora Mbappé: «Soc soci culer, per això sempre em motiva jugar contra el Madrid»
- Catalunya, en alerta per fortes pluges: aquestes són les zones on més pot ploure
- Detingut per matar d’una punyalada un multireincident al Prat de Llobregat per una venjança