En una d’aquelles manifestacions a favor d’implementar (¿recorden com es va posar de moda aquest verb va?) la república que s’estilaven després de l’1-O, quan molta gent ignorava l’engany, vaig ensopegar en un bar amb un exalcalde de Bàscara. Es feia omplir de cervesa una garrafa de bastants litres, per a així acudir amb més ànims a reivindicar la republiqueta. No l’hi vaig tenir en compte, ja que ja llavors estava clar que sense uns quants litres d’alcohol entre pit i esquena, ningú en el seu seny sortiria al carrer a defensar republiquetes imaginàries.