Immersió lingüística: ¿Què farà Junts?

Hi ha vegades –no poques– en les quals els que més presumeixen de defensar Catalunya actuen de tal manera que acaben perjudicant-la. L’ocorregut últimament amb l’ús delcatalà a les escoles n’és un exemple. Hi podia haver desajustos –i casos polèmics preocupants–, però l’escola no generava cap problema greu. Almenys, res comparable amb els successos del 2017 que van partir la societat en dos. En aquest context una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d’abril del 2020, partint de la llei d’educació del PP que ja no està vigent, va ordenar que el 25% de l’ensenyament es fes en castellà en tots els centres educatius. Els que coneixen la realitat escolar em van dir llavors que era innecessària perquè ja el 14-15% s’ensenyava a l’esmentada llengua. La protesta en el catalanisme (no només el nacionalisme) va ser general i la sentència es va recórrer. El problema va tornar al gener quan el Tribunal Suprem va fallar contra el recurs de la Generalitat. Era evident que el Govern ni devia ni podia incitar els directors d’escoles a desobeir amb les conseqüències jurídiques i de convivència social que es podien generar. I menys quan la realitat, assolida sense imposicions, ja estava en el 15%. Però els més ofuscats insistien en la desobediència com si la prosperitat de Catalunya exigís el conflicte. Una cosa raonable calia fer per evitar la conflictivitat social i Irene Rigau, l’exconsellera d’Ensenyament de l’antiga CDC –que no és d’ERC ni del PSC– va treballar un consens entre quatre partits amb una gran majoria parlamentària (el PSC, ERC, Junts i els comuns). Es tractava de modificar la llei catalana i adaptar-la a la nova ‘llei Celaá’ d’educació, que garanteix la presència del castellà però que és molt menys rígida que la ‘llei Wert’. I al votar-se la nova llei, i implementar-se la seva aplicació, el cas dequeia. El recurs contra la nova llei correspondria en tot cas al Tribunal Constitucional que difícilment actuaria si el Govern de Madrid no la recorria, cosa poc probable pel gran consens parlamentari que Salvador Illa volia estendre el PP per deixar l’escola fora de la lluita partidista. La proposició de llei, el tràmit parlamentari de la qual és molt ràpid, es va redactar i fins i tot es va registrar en el Parlament. Però en l’últim moment un tuit de l’expresident Torra i l’oposició de Laura Borràs van fer que Junts es retirés del consens exigint «un acord social més gran». I la proposició, que finalment s’havia d’aprovar el 28 d’abril passat, no es va votar. Potser aquest cas va ser el que ja abans va desestabilitzar Jordi Sànchez a la secretaria general de Junts. Mentrestant, es va presentar un recurs instant l’aplicació immediata de la sentència i el TSJC ha ordenat que, en un termini de 15 dies, el 25% de les classes es facin en castellà. És difícil que això pugui portar-se a terme sense tensions. Per això l’Advocacia de l’Estat instava a donar temps a la Generalitat per dictar la seva pròpia norma. Però el temps es va acabar i ara, sense Junts, els altres tres partits tenen prou majoria per votar la llei i evitar que l’escola –ja molt sacsejada pel xoc entre l’inhàbil conseller González Cambray i els mestres– es converteixi en un camp de batalla. I els pares mereixen algun respir. La pregunta és si Junts –en plena agitació precongressual– estarà a l’altura i si, en cas contrari, el president Aragonès serà capaç de decidir, cosa que sembla que li costa. Aquest dimarts, Jessica Albiach, la portaveu dels comuns, l’hi va exigir.

Immersió lingüística: ¿Què farà Junts?

Una proposició consensuada, tot i que encara no votada, per modificar la llei catalana pot evitar un altre conflicte a les escoles

El més llegit