La controvertida reforma de la Llei de Política Lingüística perseguia dos objectius: fer front a les severes sentències antipedagògiques i polítiques, i procurar que la convivència en els centres educatius no es deteriorés per culpa de l’obsessió malaltissa d’un percentatge. Sense deixar de banda la preeminència del català, llengua pròpia d’aquest país, la reforma (frustrada per la reculada de Junts) proposava un nou model escolar que advocava per una moderació racional que recollia, en part, l’esperit de la primera llei de normalització.