La desfilada d’aquest any a la plaça Roja no només ha servit per celebrar la victòria sobre l’Alemanya nazi. Ha culminat la metamorfosi empresa fa uns anys per Vladímir Putin, expert a manipular la història, per justificar les seves costoses guerres. En altres ocasions, el teló de fons que va presidir la desfilada van ser les guerres de Txetxènia o de Síria. Ahir va ser la guerra d’agressió que les tropes russes lliuren a Ucraïna (encara que ell no esmentés el nom d’un país que considera inexistent). Amb una diferència: la de no poder exhibir una victòria, que és tant com reconèixer un fracàs, al no haver aconseguit ni tan sols apoderar-se d’aquelles regions d’Ucraïna on és majoritari el sentiment russòfon. Si altres anys Putin va poder oferir el suposat alliberament dels txetxens o el dels sirians, després d’arrasar Grozni o Alep, aquest any, ni això, malgrat els míssils, les bombes i els morts. El record de la història gloriosa del poble i de l’Exèrcit Roig només li ha servit per tapar la derrota humiliant que les seves tropes han patit a Ucraïna, fins al moment. Per no poder, no ha pogut ni tan sols oferir el cadàver dels últims soldats que resisteixen el setge de les seves tropes a l’acereria de Mariúpol.