Quan eren petites, les germanes Brönte, Charlotte, Emily i Anne, escrivien històries que després protagonitzaven els ninots soldat del seu germà Branwell. Branwell també les escrivia. Si es visita la casa on van créixer –una casa parroquial aïllada, situada enmig del no-res, Yorkshire, coneguda avui com a Brontë Parsonage Museum–, pot imaginar-se-les girant les pàgines que convertien en petits llibres, llibres tan petits com cartes de joc. Perquè tot en aquesta casa segueix com ho van deixar, només que en un temps desordenat, perquè tot passa alhora ara que ja ha passat. Hi ha cartes a mig escriure aquí, una tassa de te allà, un diari que potser el reverend –i pare solitari, Patrick Brönte– va llegir distretament un matí. Hi ha tinters, un sofà que és el sofà on va morir Emily i, des de fa només una setmana, un diminut original que és el diminut original més car de la història.
CREMAR DESPRÉS DE LLEGIR
Caçar un tresor literari
Charlotte Brönte va escriure als 13 anys un poemari amb aspecte de valuosa miniatura. El diminut manuscrit, confeccionat per ella mateixa i rescatat fa un parell de setmanes per The Friends of the National Libraries, ha tornat al lloc on va ser concebut «per a ningú», la casa familiar, ara el Brontë Parsonage Museum.
Temes:
El més llegit
- Aliança Catalana, el sobiranisme d’ultradreta
- Mercedes Balcells-Camps : "He sentit el so d’una cèl·lula de càncer"
- Un home mor en un tiroteig al costat de l’estació de metro Maresme-Fòrum
- Edwin Moses: "No vaig necessitar entrenadors, jo era més intel·ligent que ells"
- Verstappen es passeja i Alonso carrega contra Hamilton