Assumeixo per endavant i amb esportivitat si algú vol criticar-me per ingenu. I, a més, estic segur que al Fary li serviria com a exemple per il·lustrar aquella llegendària reflexió seva que acabava amb el lapidari «a l’home tou... el detesto». Però no puc evitar-ho: n’estic fart, de bronques constants. I com que crec que el periodisme té alguna cosa –o bastant– a veure amb aquest clima de tempesta constant, sempre que puc apel·lo a discursos que intentin allunyar-se del simulacre bèl·lic, que bastanta guerra real tenim ja a Ucraïna. Ho vaig intentar amb l’enèsima rematada del Madrid a costa del meu admirat Guardiola, tot i que he d’admetre que l’èxit va ser més aviat escàs. La meva teoria és que gràcies a coses com la que va passar l’altra nit –i ja en van tres– al Bernabéu es pot explicar l’amor que milions de persones sentim pel futbol. I que això està per sobre dels colors, o ho hauria d’estar. Però per algunes respostes que vaig rebre em va quedar clar que, si jo fos polític i em presentés amb aquest programa, obtindria menys vots que Ciutadans. I segurament soc jo qui s’equivoca. Almenys l’enquesta que van publicar l’altre dia ‘El País’ i la Cadena SER sobre intenció de vot apunta en aquesta direcció.