L’univers del còmic com no l’hem vist

Ha passat molt temps d’allò del «llegir còmics no és llegir» i el «nen, deixa el còmic i estudia». Els 40 anys que celebra l’edició del Saló del Còmic de Barcelona fan vertigen i alhora context a tota aquesta evolució. Per això, passar-se per les seves exposicions i activitats aquests dies condensa, com en una vinyeta perfecta, com d’arrelat està aquest fenomen cultural. Hi ha còmics per a nens i adults, per als adolescents ‘mainstream’ seduïts pel manga, també per als activistes de totes les edats, dones que dibuixen i són dibuixades, cosificades però també transgressores i desafiadores. Traspuen imaginació a dojo i, sobretot, una voluntat manifesta d’explicar-nos com a societat que podem ser molt variats i alhora podem caber en un traç enquadrat en una vinyeta amb un mínim apunt. La narrativa de la il·lustració sembla que no té sostre i les noves tecnologies s’obren pas en les propostes d’autors que comparteixen espai amb altres de tradicionals, benvinguts al comicvers. Que una de les propostes de la programació sigui la projecció d’una pel·lícula com ‘Ninjababy’ dona fe d’aquesta transformació: la comèdia noruega guardonada als Premis del Cine europeu connecta còmics, joves i les nostres inquietuds com un mirall una mica irreverent però honest. És una mirada de dona, la de la directora Yngvild Sve Flikke, la que dona moviment i una nova expressió a les vinyetes de l’autora del còmic ‘The Art of Falling’ (l’art de caure), d’Inga H. Saetre, una altra dona, i això no és una simple coincidència. La irrupció massiva de nenes i dones en la cultura comiquera del manga té eco en els projectes que fa temps que empeny i idea autores, tant guionistes com il·lustradores, en altres variants més consolidades del gènere que no tenen tanta projecció social ni marxandatge al darrere. El cine i les sèries són un trampolí perfecte per arrodonir l’experiència cultural i traçar el cercle que inclou inquietuds vitals, preocupacions, reivindicacions i tot un món que vol ser compartit a través de la lectura. Només fa falta fer una ullada als fruits de la llavor que una botiga ja mítica com Norma Comics, al vèrtex del Fort Pienc de Barcelona, proposa. No només ha crescut en espai i negoci amb el pas dels anys, sinó que ha generat al seu voltant un creixent univers de consum cultural apuntalat per la no menys llegendària llibreria del gènere fantàstic Gigamesh, botigues de menjar asiàtic i de manga, marxandatge i espais de conversa entre estils i generacions connectats però, fins fa poc, no units. El salt del Saló del Còmic De la mateixa manera, el Saló del Còmic ha fet aquest salt per connectar amb els nous temps i les noves generacions que donin continuïtat al fenomen cultural, però també comercial. Més espai al manga, a les projeccions de cine i també a la temàtica de fantasia i jocs de rol en les seves variants no comiqueres són un passarel·la per captar públics nous, per renovar la saba que corre pel projecte. També temps reservat per explicar el procés de creació d’una animació d’una pel·lícula a partir d’un còmic, o perquè els més petits es familiaritzin amb aquesta manera d’explicar, de la mà dels adults. Un dibuixant consagrat com Tom Gauld, que aquesta setmana ha publicat a Salamandra Graphic Kids el conte ‘El petit robot de fusta i la princesa tronc’, ha aconseguit amb les seves genials il·lustracions recrear l’entorn i preocupacions del món científic i també del sector literari, amb els seus agents, lectors, bibliotecaris i escriptors. El pont de la imaginació s’obre davant els nostres ulls perquè recorrem la vida en les seves diferents etapes i complicacions i la proposta del món del còmic és allà, al nostre abast.

El més llegit