A les carreteres de la infància regnaven els camions Pegaso. Portaven el DNI pintat al remolc o la flamejant lona verda. Fruites i hortalisses Jacinta, Molina de Segura, Múrcia. En els arriscats avançaments, els notaves vibrar a través de la finestreta del 600 o el Simca 1000, deixant rere seu núvol de pols i dièsel. Eren vehicles molt resistents, capaços de circular pels molt mals camins del ‘desarrollismo’, plens de sots, esquerdes i amb graveta d’asfalt voladora. Per batejar-los, l’empresa fabricant, ENASA, va recórrer a la mitologia, ja que el cavall alat simbolitza les virtuts de la potència i la lleugeresa, les mateixes que, suposem, hauran inspirat la companyia israeliana NSO per anomenar el seu ‘software’ espia. Vist això, el sistema Pegasus sembla bastant potent, però de lleuger, res de res, ja que deixa més empremtes que un diplodocus obès. Si aquesta arma cibernètica es caracteritza per la seva fortalesa i infal·libilitat, ¿com el CNI no va interceptar les urnes de l’1-O ni la tocata i fuga de Puigdemont? Espiar és lleig, greu, molt nociu. En qualsevol cas, la gràcia de l’espia consisteix a assabentar-se’n de tot sense que ningú es corqui; altrament, es converteix en un taujà, i el Pegasus taca.