Ser-ne realment conscients és molt díficil. Per a, per b o per tot l'alfabet sencer, ho atribuïm a la normalitat d'avui en dia. Perquè avui en dia és normal, habitual i ordinari, el que s'ha convertit en anormal, estrany i extraordinari és no sentir-ho. Diguem-li ansietat, bloqueig, angoixa, desil·lusió, saturació, embussament o depressió. La qüestió és que és un degoteig constant cada vegada més estès al meu voltant que acabem trobant normal perquè vivim en una societat que està enamorada de l'acumulació. Tot s'ha d'acumular: els productes, les experiències, les persones. I anem acumulant tant i tant en nom de l'èxit i seguir amb la roda que no deixa de girar que, com diu Juan Evaristo Valls Boix a 'Metefísica de la pereza' (NED Ediciones, 2022), no tenim forces per rendir-nos. I potser és el que hauríem de fer.