Cada vegada amb més freqüència i virulència s’articulen discursos carregats d’un accentuat maccarthisme que, des d’arguments morals, condemnen de manera dràstica qualsevol tipus d’argument que intenti una articulació alternativa la utilitzada des de bona part de les elits politicoeconòmiques occidentals. D’aquesta manera, tot qüestionament de l’explicació del conflicte que fugi del blanc i el negre, de la lluita entre bons i dolents, i de l’amb mi o contra mi, automàticament és atacat visceralment amb acusacions que van des del suau qualificatiu d’‘equidistant’, passant per ‘prorús’ o ‘pro Putin’ fins a arribar a altres apel·latius més gruixuts. A hores d’ara, qualsevol simple intent de buscar alguna via de sortida diferent de la de la prolongació de la guerra és considerada gairebé com a motiu d’‘alta traïció’, sota l’acusació de col·laboracionista amb la causa del Kremlin o de «comprar els arguments disseminats per la propaganda russa». No és clar si el que hi ha al darrere és una acusació de ser tontos i no adonar-se de les mentides que un difon o si, per contra, l’acusació és la de manipulació intencionada a fi de minar els arguments veritables.