Que la democràcia no és un paradís moral ho sabem tots, però d’allà a ser un clavegueró de secrets i d’actuacions inconfessables i fosques per part de l’Estat hi ha una diferència. És lògic que l’Estat, en la seva defensa i en la de tots els que l’integrem, mantingui un marge d’opacitat per no donar arguments a l’enemic (en cap guerra s’informa l’adversari del que farà el propi exèrcit), però això no justifica ni de bon tros que en una democràcia hi hagi un poder paral·lel i incontrolable per a les seves institucions, que és el que passa en molts països, com per exemple Espanya.