Diumenge vaig veure la primera camisa de màniga curta de la temporada. Era un amic. «¿Però què portes posat?», vaig preguntar contrariat. Em sembla que no haurien d’existir aquestes camises. Quina necessitat. Són la fita irrisòria de la moda. Ja existeixen les samarretes de màniga curta, i són perfectes, no necessiten germanes petites. Tant de bo desapareguin algun dia, o quedin reduïdes al folklore, a poqueta cosa, com el bicarbonat, les sabates de reixeta, la primera novel·la, les capses de llumins, la ratlla al mig. No nego que pot resultar un desig feridor, i massa arrogant, sobretot per a les persones –algunes amigues– que tenen peces així a l’armari i veuen ja a prop el dia per posar-se-les. Que em perdonin.