Després de Pegasus, ¿què?

El món no va bé (guerra d’Ucraïna, males expectatives econòmiques). A Espanya tot està centrat en el greu assumpte de l’espionatge polític a través del sistema Pegasus, una tecnologia punta venuda per una empresa israeliana només a organismes estatals per lluitar contra el terrorisme i el crim organitzat. Un informe de la universitat de Toronto, publicat per ‘The New Yorker’ i esgrimit pel Govern català, afirma que el telèfon d’uns 60 independentistes va ser ‘infectat’ per Pegasus. I les sospites apunten al CNI, el contraespionatge espanyol. L’escàndol és majúscul perquè espiar els enemics polítics amb un sistema comprat per combatre el terrorisme és impresentable. El Govern ho ha negat –sense demostrar-ho–, com tampoc està provada la culpabilitat del CNI. Però l’assumpte es va enredar encara més perquè la ministra de Defensa, Margarita Robles, alhora que negava l’espionatge massiu va venir a confirmar una operació limitada i legal, amb la preceptiva autorització d’un magistrat del Suprem. Només així s’entén la seva resposta a una diputada: «Què ha de fer un Estat quan algú proclama la independència, talla les vies de comunicació, provoca desordres públics o té relacions amb dirigents d’un país que està envaint Ucraïna». Caldrà veure el que explica Robles en el Congrés dimecres, però de moment un dels actius de l’actual Govern –la desinflamació del conflicte català– està en perill. I l’estabilitat de la ja poc estable legislatura està qüestionada perquè ERC ha fet de l’assumpte un ‘casus belli’ que ha fet que voti contra el decret de mesures econòmiques (salvat pels vots de Bildu) i exigeixi la dimissió de Robles com a pas previ a tot. El panorama ja era endimoniat però dilluns al matí tot va fer un gir, cap a una complicació encara més gran, quan el ministre Bolaños va informar que els telèfons de Pedro Sánchez i Margarita Robles també van estar ‘infectats’ el maig i el juny de l’any passat. Ho ha provat una investigació del Centre Nacional de Criptologia, adscrit al CNI, després del cas dels independentistes. Que el telèfon de Sánchez estigués ‘infectat’, sense haver-se detectat en les revisions periòdiques, és preocupant. I més quan el ministre Bolaños va dir que l’atac era «exterior», sense aclarir si aliè als serveis de l’Estat o d’un país estranger. Tampoc és la fi del món perquè els telèfons de Macron i alguns dels seus ministres van ser retirats fa un any després de saber-se –sense confirmació oficial– que havien sigut ‘infectats’ per Pegasus. I el de la cancellera Merkel va ser ‘visitat’ per la CIA quan Obama era president. Es va espiar la cancellera d’un dels principals aliats d’Amèrica amb un president liberal. Res en l’espionatge és estètic –excepte en les novel·les de John Le Carré– i els casos espanyols encara menys. El més greu és que ara amenacen –en un moment polític i econòmic molt delicat– l’estabilitat política. Que Pere Aragonès exigeixi la dimissió de Robles com a pas previ a recuperar la confiança potser és explicable. Però que Pablo Iglesias, l’excap de Podem, el soci minoritari del Govern, també demani el cessament de Robles, i el de Marlaska, per incompetència ja és surrealista. ¿Quines conseqüències tindrà sobre la crisi amb l’independentisme l’espionatge a Sánchez? Ja se sap que «mal de molts, consol de tontos». El més segur és que Robles tindrà dimecres en el Congrés una compareixença a vida o mort.

Després de Pegasus, ¿què?

Margarita Robles, la ministra de Defensa, tindrà dimecres en el Congrés una compareixença difícil. A vida o mort

El més llegit