Sortir de les bones pel·lícules costa molt. La força dels personatges, de les paraules i dels silencis d’'Alcarràs' és tal que em costa aplaudir. Estic encara sota el ventijol d’un presseguer quan comencen els títols de crèdit i bona part de les mil persones que omplen el cinema Aribau de Barcelona esclata en aplaudiments. Cadascú gestiona les emocions com pot i d’emocions va 'Alcarràs'. D’emocions i de relacions, amb la delicadesa ferma del convenciment que Carla Simón ja va mostrar a la seva primera pel·lícula, ‘Estiu 1993’, fa cinc anys.
Article de Núria Iceta Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Sortir d’Alcarràs
La pel·lícula de Carla Simón és una crida a la família, a la felicitat, a la festa, ala feina cooperativa, a l’essència del que hauria de ser la vida en comunitat
El més llegit
- Això és el que significa que els fills no facin cas als seus pares a la primera, segons el psicòleg Álvaro Bilbao
- Jordi i Omar, les dues víctimes de l'incendi de Torrefeta: "Vam sortir a buscar-los, però era com estar a l'infern"
- El nen mort a Valls va estar tot el matí al cotxe mentre el pare treballava
- Mor Diogo Jota, el davanter del Liverpool, en un accident de trànsit
- ¿Qui és Ramón Flecha, el catedràtic de la UB acusat d’abús sexual per 14 universitàries?