Que em perdonin els atlètics, i que em perdoni tothom, per cert, per aquestes primeres línies del meu cop franc d’avui. Em sembla que la pitjor contribució que ha fet a l’esport del futbol el bon futbolista i gran entrenador que va ser Luis Aragonés és aquesta barbaritat que va passar a la història, dita i gravada: segons ell el destí d’un equip és «guanyar, guanyar, guanyar i tornar a guanyar». Aquesta insistència en el destí dels partits i dels equips és, en primer lloc, antinatural, ja que entossudir-se a guanyar és una aspiració que pot tornar bojos els futbolistes, i en segon terme és una ximpleria, com indica Javier Marías a la seva recuperació bianual dels articles que publica des de fa anys primer al XLSemanal i des de fa molt temps a El País.