Article de Liliana Arroyo Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Ni Twitter ni Musk, parlem de plutocràcia

El magnat no està només adquirint una empresa, des del privilegi compra la capacitat de fer el món una mica més a la seva mesura.

Brendan Smialowski (AFP)

Musk té la particularitat que faci el que faci té el món mirant-lo. Tant si fa una piulada, com si presenta un projecte o fa una operació financera. Ha estat immers en mil i una controvèrsies i la seva figura no entén de termes mitjos entre la idolatria i el menyspreu. Si algú us pregunta què passarà amb Twitter a partir d’ara, la resposta honesta és que no en tenim ni idea. L’efecte Musk precisament es basa en la impulsivitat d’algú que se sap per damunt del bé i del mal. Li reconeixerem que els seus projectes cabdals (Tesla o Spacex) tenen la virtut de posar la disrupció a favor de crear productes punters a costos reduïts (que no populars, però també és un exponent de la innovació sense escrúpols.