Morien. A centenars. A milers. Morien, i ja està. Sols, la majoria. Tants poetes llegant a la humanitat versos memorables sobre la mort, per a això. Per a una agonia massiva sense restes d’humanitat. Algun dia sabrem coses. Per què les residències que havien d’acollir els malalts de covid d’altres centres a Catalunya amb prou feines van omplir els llits. Qui va (des)controlar aquests diners públics que havien de cobrir l’assistència dels malalts. Què va passar perquè, en un moment en què tot faltava, es descartessin opcions. Com va poder passar. Sí, com es va poder arribar a això.