Anàlisi, per Andreu Claret Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Macron, davant l’abisme

BERTRAND GUAY / AFP

La reelecció d’Emmanuel Macron com a president de França ha allunyat el fantasma d’un Brexit tricolor que hauria sigut letal per a Europa i que podria haver col·locat el país a les portes d’una confrontació social amb unes conseqüències inèdites. Per això la seva victòria ha sigut més celebrada fora de França que dins del mateix país. Des de Joe Biden fins a Ursula von der Leyen, i des de Volódimir Zelenski fins a Pedro Sánchez, i la majoria dels líders europeus, han respirat tranquils. No obstant, ningú no es mostra optimista, començant pel mateix Macron, respecte al seu segon mandat. Els més de 13 milions de vots obtinguts per Marine Le Pen constitueixen un toc d’alerta per a la tradició política francesa i revelen una capacitat insòlita d’una extrema dreta desacomplexada per expressar el descontentament d’amplis sectors de la societat francesa, inclosos una part d’aquells que fins ara es manifestaven des de l’esquerra.