Sant Jordi, llibres contra vent i marea

Paraigua, bassals, mans ocupades, una mica de fred i sobre tot un molest vent que despentina, mou de lloc, desmunta una parada o reclam d’aparador. Després de la pandèmia, l’últim drac que enfronta el Sant Jordi més il·lusionant que podem recordar té escames de temporal de pluja i vent, però, una vegada més, perquè també les bones històries es repeteixen, l’heroi recorrerà a l’èpica i triomfarà. Si una gesta ens ha donat identitat en positiu al llarg de la història de la humanitat, aquesta ha sigut l’afany de protegir, cuidar i donar continuïtat a la lectura. Es podria dir que els llibres porten impreses a les seves pàgines una flama que no s’extingeix i que ens empeny a seguir en construcció, un pas endavant, paraigua en rest com una llança, perquè en dies com Sant Jordi s’ha de rendir, se’n sigui conscient o no, servei en la croada de l’afició a llegir. Èpic és el treball que des de fa 200 anys despleguen a la ciutat biblioteca del desert, Chinguetti, a Mauritània. Allà es preserven mitja dotzena de refugis literaris aixecats en fang per protegir un patrimoni de valor incalculable no només de malfactors i guerrillers, sinó sobretot de l’amenaça de la pols i les dunes des dels temps en què encara no posàvem nom a la crisi climàtica. Guerra a Ucraïna També és incalculable la tenacitat d’un grup d’activistes culturals que lluiten contra la barbàrie de la guerra a Ucraïna a partir de la preservació dels llibres digitalitzats que preserven la història del país i que estan amenaçats per hackers i atacs cibernètics. Una bibliotecària ucraïnesa va ser qui va empènyer la iniciativa, que ha acabat mobilitzant més d’un miler d’experts a rastrejar el patrimoni en risc per la guerra i ha donat refugi, en servidors informàtics blindats davant les males arts bèl·liques, a poemes i històries dels primers assentaments jueus a la zona, entre altres joies culturals. Apadrina un llibre No és una guerra, però sí la necessitat el que mou molt més a prop, a Catalunya, una iniciativa de la Universitat de Barcelona. Es busca aquests dies mecenes que amb la seva aportació ajudin a pagar els treballs de restauració de dos dels llibres més valuosos que conserven a l’arxiu: un tractat sobre la llum del segle XVII anomenat ‘Ars magna lucis et umbrae in decem libros digesta’ i un altre de viatges que va il·luminar el coneixement de fa 500 anys gràcies a la passió de Melchisédech Thévenot, enamorat dels relats d’expedicions en llunyanes cultures. La UB planteja el rescat d’aquests llibres que amenacen de desaparèixer com un apadrinament, com d’alguna manera fem el dia de Sant Jordi cada vegada que triem un llibre per regalar i amorosament donar-li una empara, un sentit, un atuell –som atuells– on abocar la seva història. De vegades, la connexió és tan íntima amb un llibre que en compres un que ja t’has llegit per regalar-lo i crear una cadena d’afecte en què comparteixes les emocions que et va fer sentir. Un «difon la paraula» en tota regla. L’hàbit crea una comunitat de padrins literaris: regales el que et va agradar i alhora compres un altre llibre idèntic per no perdre mai del teu abast aquesta novel·la que pots necessitar rellegir, per salvar-la de ser descatalogada en el futur. Temes la pèrdua, amb la desaparició del llibre, d’aquells moments d’emoció que et van fer sentir i que ja formen part del teu ésser, de la teva identitat. Els llibres podran ser descatalogats, censurats, cremats o bombardejats, piratejats. Però dies com Sant Jordi, amb la seva tenacitat a prova de pandèmies i temporals, i les mil i una iniciatives que es reprodueixen a tota hora perquè perdurin, els llibres ens recorden que mai seran derrotats.

Sant Jordi, llibres contra vent i marea

Els llibres podran ser descatalogats, censurats, cremats o bombardejats, piratejats, però mai derrotats

El més llegit