Es veu que Netflix ha caigut en la borsa aquests dies tot i que té més de 200 milions d’usuaris, que són molts, fins i tot per a una companyia global. Les coses, no obstant, no estan en el que es té, sinó en el que es vol, que és –sobretot si s’és una companyia global– tenir més cada vegada: créixer i créixer, perquè han creat el món de manera que no ens conformem amb res. Diuen que és pel capitalisme, però potser és una altra cosa: tendim a mesurar-nos –i tendeixen a mesurar-nos– conforme a les nostres expectatives i això, a més de donar clientela als psicoanalistes, permet que hi hagi èxits que es presenten com a fracassos. Al cap, sempre tenim raons a mà per treure-li importància.
Article de José Luis Sastre Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Netflix: violència, por, angoixa
S’ha arribat a convertir en un ritual passar les hores mirant les pel·lícules i sèries que podríem veure i no ens fan el pes, que ja hem vist, que li agraden a dos membres de la família però no als altres dos, que podríem reproduir malgrat que són massa llargues o massa curtes o massa velles
Temes:
El més llegit
- L’Hospitalet acollirà aquest dissabte «el tardeig més gran de la història»
- Una discussió en una fleca de l'Estartit per demanar una barra de pa en català acaba als jutjats
- El TSJC permet a un pare personar-se per impedir l’eutanàsia del seu fill
- Del penal de Julián Álvarez al xandall gris de Simeone
- Ametller i l'empordanesa Arnall s’uneixen per "impulsar" el negoci de les carnisseries