Aquest diumenge, eleccions a França. I en el debat en televisió amb Macron, la igualtat només va tenir dos moments: un de passada, quan Macron va reconèixer la ruptura del silenci davant l’assetjament o els feminicidis, i el debat del vel. França no és, precisament, sinònim de lluita per les dones. La història ho demostra, des del final d’Olympe de Gouges passant per la falsa revolució sexual de maig del 68. L’augment del conservadorisme francès es reflecteix ja en l’avenç del discurs de Le Pen. Tot i que hi ha diferències entre el seu partit i Vox, marcades per la identitat del país (per exemple, la laïcitat), sí que hi ha una base del discurs compartit sobre la igualtat. El primer, el més rendible, és situar dones amb veu pròpia per justificar que és un partit feminista. La trampa de pensar, com passa aquí, és que ser dona és igual a ser feminista, però no té res de cert.