Ser llacista és no deixar mai de sorprendre’s, cosa que converteix els llacistes en els éssers més feliços de la terra, tan feliços com els nens, als qui cada dia se’ls revela alguna novetat. Aquests dies els llacistes han descobert amb esbalaïment que els espies espien, i estan que no surten del seu astorament. Així que aquí els tenen vostès, amb els ulls oberts com un nen en veure caure la neu per primera vegada. Quines coses que passen.