Transició per a les persones

CCOO de Catalunya coorganitzem amb el Club de Roma i EL PERIÓDICO un cicle de conferències al CaixaForum Macaya de Barcelona que hem anomenat: ‘Transicions...’ Quan parlem de transicions ens referim a un present de canvi. Identifiquem tres vectors d’aquesta transformació: la digitalització, l’economia circular i la transició energètica, i una condició que és imprescindible i que és el nostre objectiu: la transició ha de ser justa. Empesa per circumstàncies que poden semblar conjunturals, però que estan relacionades amb dinàmiques que venen de lluny, la nostra societat ja sembla ser conscient de la necessitat d’afrontar urgentment els reptes reiteradament posposats. De la mateixa manera que diferents efectes de l’escalfament global poden retroalimentar-se agreujant el canvi climàtic i fent més imprevisibles les seves conseqüències, aquesta transició en diferents camps de forma simultània fa créixer exponencialment els riscos i les oportunitats. Així, la digitalització està transformant unes societats que es troben davant l’ambició de progrés i la fascinació per la tecnologia, però també davant la por dels seus efectes sobre el medi social, la feina, la seguretat i la mateixa democràcia. El món digital pot multiplicar extraordinàriament la productivitat del treball, però alhora pot augmentar la desigualtat, la injustícia i l’explotació de les persones treballadores. A CCOO ens enfrontem quotidianament a aquests efectes negatius. Es tracta, no obstant, d’una quarta revolució industrial que redefineix les relacions laborals i els centres de treball. Es necessiten canvis profunds en l’actual marc jurídic, laboral i fiscal i noves eines de protecció per a les persones que es troben en situacions de vulnerabilitat. A part de l’escalfament global, la pèrdua de biodiversitat i altres danys ambientals, estem prenent consciència que els materials són limitats. Canviar el nostre sistema de producció de béns i serveis des d’un model lineal, que considera els recursos com a inesgotables i genera residus –molts contaminants– de manera creixent cap a una economia circular és un repte inajornable, no només per resoldre la gestió dels residus sinó per disposar de les matèries i recursos necessaris en el futur. Aquest canvi implica totes les fases de la producció, des del disseny fins a la recuperació de materials, però també canvis en la manera de comercialització i ús, passant des d’una indústria que ven productes a una que ofereix serveis. L’economia circular no és un subsector econòmic de la gestió de residus sinó un canvi radical en totes les activitats productives i tindrà efectes en gairebé totes les empreses i sectors. La transició energètica és la més present en aquests moments, és necessari reduir la demanda amb l’estalvi i l’eficiència, electrificar el consum per proveir la demanda amb fonts renovables que –molt majoritàriament– del que ens proveeixen és d’electricitat. Hem de gestionar una generació basada en un parc renovable i trobar solucions per a les activitats basades en l’ús de combustibles fòssils. És necessari garantir el subministrament a les persones en situació vulnerable. L’abandonament de les energies contaminants tindrà impactes territorials que també serà necessari abordar. No obstant, la transició energètica ens ofereix enormes oportunitats: reequilibri territorial, comunitats energètiques i autoconsum, autosuficiència energètica i acabar amb l’enorme pes que els fòssils tenen en les nostres importacions, etc. No obstant, les oportunitats les aprofita qui està a l’avantguarda: la nova indústria s’instal·larà a prop dels llocs en els quals es generi electricitat renovable i les noves ocupacions es generaran on aquest canvi estigui més avançat. En aquest camp, el retard a Catalunya és molt greu. Els canvis ja s’estan produint, però com a societat manquem de visió i un objectiu clar. Hem d’anar cap a una economia real i social, menys ‘finançaritzada’, basada en el coneixement, el reconeixement dels treballs essencials i de les cures. Tenim les eines i ens falta consens i lideratge. Transició justa significa adaptar l’economia als límits del planeta i aprofitar les enormes capacitats de les quals disposem sense deixar ningú enrere generant millor ocupació i societats més equitatives i més democràtiques.

El més llegit