El gener del 2019, Frenkie de Jong semblava un futbolista dissenyat pels déus per triomfar al FC Barcelona. Ho tenia tot: pedigrí (parlem d’un centrecampista de l’escola holandesa que va triomfar al Johan Cruyff Arena), talent, elegància, polivalència, joventut i fins i tot bones maneres. Dos mesos després que Josep Maria Bartomeu s’assegurés la seva contractació per 75 milions d’euros més variables en una de les poques operacions de l’anterior junta directiva que en el seu moment ningú va considerar oportú censurar, el prodigiós Frenkie es va convertir definitivament en el nòvio del barcelonisme al liderar aquell Ajax que va assaltar el Santiago Bernabéu (1-4) i va deixar al Reial Madrid fora de la Lliga de Campions. Llavors, l’avenir de De Jong generava un rar consens al planeta futbol: en un termini no superior a tres anys, estava cridat a ser un dels centrecampistes més dominants d’Europa.