Un fantasma recorre Europa, però ja no és el fantasma del comunisme a què es referia Marx en la seva cèlebre arrencada del ‘Manifest’ que va publicar el 1848. És el fantasma del populisme, que adopta formes i continguts diversos, escorats de vegades cap a la dreta més extrema, i d’altres, cap a preocupacions més pròpies de l’esquerra. O alimentat pels dos extrems, com és el cas de la nova Marine Le Pen que ahir va mantenir un tens cara a cara televisiu amb Emmanuel Macron per tal d’atraure vots de la França insubmisa de Jean- Luc Mélenchon sense perdre els de la França més rància. Vots del francès emprenyat, sigui perquè pensa que els musulmans estan a un pas d’aconseguir les regnes el país, com a les novel·les de Michel Houellebecq, sigui perquè pena per arribar a final de mes en un país la renda per càpita anual del qual supera en 11.000 euros la d’Espanya. Vots de Vox i, alhora, vots de Podem, per dir-ho en el nostre llenguatge polític. Vots desencisats d’una esquerra que ha polvoritzat les seves referències històriques (socialistes i comunistes) i vots d’una dreta social que també ha implosionat políticament i davant la qual Le Pen ja no es presenta com una Joana d’Arc irredempta, sinó com una mare respectable de tots els francesos.