Al FC Barcelona el vent canvia de direcció bruscament. Ho saben millor que ningú els que fa anys que hi treballen, exposats a les alarmes que balanceja l’actualitat. Mai convé refiar-se de la calma. La calma és l’arrencada que agafa la següent tempesta abans d’esclatar. ¿Qui podia imaginar després de la magistral golejada al Bernabéu i el passeig militar a cavall dels números secrets de Spotify que el president escoltaria els primers crits de dimissió i l’entrenador parlaria amb el to baix d’un convalescent, sense cap títol a què aspirar?