¿Poden quedar impunes els comportaments de Rubiales i Piqué?

El Preàmbul de l’actual codi ètic de la Reial Federació Espanyola de Futbol estableix: «La RFEF, com la FIFA, assumeix la gran responsabilitat de vetllar per la integritat i la reputació del futbol. Per aquest motiu, s’esforça constantment per protegir la imatge del futbol, i sobretot la pròpia, per evitar que mètodes i pràctiques il·legals, immorals o contraris als principis ètics la puguin entelar o perjudicar». Per la seva banda, l’article 1 assenyala que: «El present codi s’aplicarà a les conductes que puguin perjudicar la reputació i integritat del futbol, particularment quan es tracta d’un comportament il·legal, immoral o sense principis ètics». Aquesta era la normativa vigent quan va tenir lloc la designació de l’Aràbia Saudita com la seu de la Supercopa i en la seva gestació es va produir la intermediació de l’empresa de Gerard Piqué amb la RFEF i les autoritats saudites. Són algunes les arestes jurídiques, ètiques i estètiques que planteja tot aquest procés i que eventualment infringirien els principis ètics que la RFEF proclama fomentar i protegir. Sobre les qüestions jurídiques, en concret, penals, s’haurà d’esperar per veure si alguna de les denúncies que s’han presentat tenen algun recorregut, però em temo que acabaran en foc d’encenalls, tret que apareguin nous fets que puguin arribar a la qualificació delictius. Els actuals no ho semblen. Sobre les qüestions estètiques, el to de les converses entre els dos protagonistes pot ser comprensible en un context privat, però les expressions i la proximitat que revelen entre els interlocutors no fan precisament cap favor a la imatge i reputació de la RFEF. Descartades les qüestions jurídiques i estètiques, queden les de caràcter ètic, que no són precisament fútils, ja que precisament la RFEF s’hi compromet en el codi ètic, en què es recullen els principis abans esmentats, així com la prohibició del cobrament de comissions il·legals, els conflictes d’interès, així com les exigències de transparència i igualtat de tracte. Tots aquests principis, a falta d’un examen molt més detallat, semblen estar compromesos per les actuacions de Rubiales i Piqué: ¿és compatible ser jugador d’un club que participa en una competició i alhora ser partícip i beneficiari de la seva designació i dotació econòmica? ¿Ho és també si has comprat un club que pertany a la federació amb el president de la qual s’han gestat acords comercials? ¿És correcte que un president federatiu consenti un tracte discriminatori entre els clubs que participen en una mateixa competició? ¿Sabien tots els clubs afectats el repartiment econòmic? ¿És legítim portar una competició a un país que no respecta els drets humans? Sense entrar a examinar si aquests són tots els fets rellevants i si cauen o no aquestes conductes en els il·lícits del codi ètic, hi ha una altra pregunta: ¿pot reaccionar una federació contra els seus propis dirigents en cas de conductes que, no sent il·legals, són contràries als valors o normes d’aquella? ¿Podrien ser sancionats Piqué o Rubiales o tots dos per l’esmentat codi ètic? ¿Quin és l’abast d’aquest codi i de l’òrgan encarregat de la seva aplicació? La resposta a aquesta pregunta és crucial per corroborar de forma certa l’esmentat compromís ètic de la RFEF. Pel que fa a l’actitud de la RFEF respecte al codi resulta oportú recordar que l’accés de Rubiales a la presidència va conduir al nomenament d’un nou comitè d’ètica compost per tres professors universitaris aliens al món del futbol. Un signe que semblava avalar el propòsit de regeneració moral que havia esgrimit en la campanya electoral i tan necessari després dels escàndols que van esquitxar l’anterior president, Ángel María Villar. Als nous membres se’ls va demanar modificar el codi ètic del 2015 i així adequar-lo al de la FIFA, ja que al marge d’altres problemes de tècnica legislativa no contemplava sancions. És a dir, que era un codi gairebé ornamental. I de fet, des de la seva creació no s’havia aplicat, quedant la seva tasca de regeneració ètica en un suspens absolut. La versió aprovada del 2019 complia l’exigència del codi ètic de la FIFA que obliga les federacions nacionals a l’esmentada adequació i, en particular, a reproduir les conductes reprovables i la seva sanció específica. És a dir, que el comitè d’ètica, tindria facultats sancionatòries, que incloïen des de multes a inhabilitacions. El nou codi va ser aprovat per l’Assemblea General de la RFEF el desembre del 2019, quan ja s’havia assignat la Supercopa a l’Aràbia Saudita. Però aquesta versió del 2019 amb prou feines ha estat vigent dos anys perquè, des de fa pocs dies, hi ha un nou codi del qual s’han tornat a eliminar les facultats sancionatòries del comitè ètic. Aquest només pot fer recomanacions, i podem dubtar de la seva efectivitat. En resum, amb independència de si les conductes del president i de Piqué fossin considerades per l’actual comitè d’ètica com infraccions o no des del punt de vista moral, no serien sancionables ja que el codi aplicable, el que llavors estava en vigor, no les contemplava. Però el més greu és que havent-se fet una modificació perquè sí que poguessin ser sancionables conductes manifestament irregulars, la RFEF hagi decidit fer marxa enrere i deixar-les sense sancionar. La qüestió que queda per resoldre és si la FIFA exercirà el seu poder per investigar els fets i que la RFEF torni a canviar el seu codi ètic i el faci similar al seu, i per tant, que es puguin sancionar comportaments com les comissions il·legals i els conflictes d’interessos. Per cert, si es conclogués que hi va haver això últim la sanció per als afectats podria anar d’una multa de 5.000 € a una inhabilitació –per al càrrec que s’estés exercint– de fins a dos anys.

¿Poden quedar impunes els comportaments de Rubiales i Piqué?

Són diverses les arestes jurídiques, ètiques i estètiques que planteja la designació de l’Aràbia Saudita com a seu de la Supercopa que podrien infringir els principis que la RFEF proclama fomentar i protegir

El més llegit