Et lleves i tries la roba i surts al carrer i penses que no n’hi ha per tant, que Sant Jordi ja no és el que era, perquè total, ja passes tot el mes d’abril voltant pel país, signant aquí i allà, i la majoria dels llibres acaben de sortir, aquella cosa de la novetat, la dictadura de la novetat, que fa que la majoria dels autors i les autores que signen el 23 d’abril ja fa dos mesos que donen la tabarra amb el seu llibre, i mira, ben estrany haver escrit una novel·la epistolar avui en dia, amb lo jove que sóc i en ple segle XXI, i jo ja fa dos mesos, com deia, que explico que és un homenatge a la Natalia Ginzburg. Però et lleves i tries la roba i ja no saps quants cops has resat a vés a saber quin Déu perquè avui, és a dir, dissabte que ve, no plogui, ara que ja no duem mascaretes i que recuperarem una certa normalitat, resulta que potser plou, que ben mirat la normalitat de Sant Jordi sempre ha estat una mica mirar el temps cada dia i patir, patir, patir.