Poc càstig pronostica l’últim baròmetre del CEO a JxCat. Tot i l’amplada de la forquilla, entre retrocés moderat i severíssima patacada, la tria d’un nou líder que substitueixi alhora Carles Puigdemont i Jordi Sánchez es produeix en el més descoratjador dels contextos. Optimisme, confiança, projecte engrescador... res de tot això, cap dels seus sinònims, rima amb davallada. Encara més, la supervivència de l’artefacte polític creat per Puigdemont depèn de recuperar l’hegemonia en el camp independentista. Però per això caldria, a més de denunciar la claudicació i el servilisme del soci principal del Govern, dibuixar una alternativa creïble que permetés pensar o fer-se la il•lusió que amb JxCat al capdavant, l’horitzó de la independència s’aproximaria en comptes d’allunyar-se..