Menys baralles i més govern

Si alguna qüestió han reiterat els meus articles, la manca de govern a Catalunya ha estat una de les més constants, fins al punt de dedicar-ne un de sencer el mes de novembre de 2018. Lamentablement, transcorreguts tres anys i mig, seguim sense govern i, malgrat la gravetat de la situació actual, res fa preveure que ni el Consell Executiu ni el Parlament tinguin la intenció d’exercir les seves competències. La revisió del contingut dels Plens del Parlament de l’any actual permet comprovar que no s’ha aprovat ni una sola llei i que les sessions celebrades s’han dedicat a preguntes, interpel•lacions i mocions, decrets, nomenaments i algunes modificacions en els sistemes de fer nomenaments. Llevat d’això darrer, que ha permès actualitzar molts càrrecs institucionals caducats des de feia mesos, la resta no gaudeix de gaire coneixement per part de la ciutadania i no acostuma a assolir cap actuació governamental significativa i profitosa per a la gent. Tanmateix, a finals de desembre, s’aprovaren els pressupostos per a l’any 2022 i la llei de mesures fiscals, financeres i administratives del sector públic del mateix any. Com a conseqüència tenim assignats els fons de la Unió Europea i disposem d’uns ingressos significativament superiors als dels diversos pressupostos renovats d’anys anteriors. Val la pena recordar que l’acord previ amb els Comuns va permetre incorporar esmenes favorables als sectors més fràgils, al món del treball i a la política fiscal però, de moment, no resulta gens perceptible l’afirmació del President de la Generalitat en el moment d’agrair els nous pressupostos i d’ insistir en el seu compromís “d’ avançar en la transformació social, verda, feminista i democràtica”. Han transcorregut 16 mesos des de les eleccions i 13 des de la constitució del nou Govern que s’ha convertit en un patètic model de desunió, confrontació i incapacitat d’actuació. Qui segueix les relacions entre els habituals governs de coalició entre dos o més partits en els estats europeus, i darrerament també a Espanya, sap perfectament que les discrepàncies sovintegen però no paralitzen l’acció governamental ni el compliment dels acords i programes pactats. La tensió entre ERC i Junts és tan forta que el portaveu de Junts ha anunciat que estant investigant el nivell de realització del programa de govern per tal de retreure a ERC les mancances, com si ells no formessin part del mateix govern. Val la pena comentar l’acord unitari per modificar la llei de política lingüística amb la intenció de driblar la sentència del 25%. El 24 de març es publicà al Parlament la proposta de modificació d’aquesta legislació signada per ERC, PSC, Junts i Comuns i que pretenia que a Catalunya els aprenentatges de les diverses llengües es fessin sense percentatges. El mateix dia, Junts es va retirar de l’acord i va dir que en busca un altre amb les entitats i la comunicat educativa per “bastir aquest nou consens”, sense excloure ERC, PSC i Comuns. Per a ERC el pacte ja existent és sòlid i el més raonable, el fet que Junts se’n despengi els sorprèn i consideren “una irresponsabilitat actuar d’aquesta manera”. Més de vint dies després no hi ha cap novetat, encara que si es porta a votació la proposta dels tres partits que mantenen l’acord el guanyarien. Que els dos partits del Govern, independentistes, no siguin capaços de coincidir en la política lingüística catalana i de tractar de sumar-hi el major nombre possible de forces polítiques és la prova més evident de la seva nul•la voluntat d’avantposar els interessos de la ciutadania a la seva opció partidista i electoralista. Davant de la inesperada i consistent crisis bèl•lica, migratòria, econòmica, energètica i social que exigeix de tots els governs una dedicació absoluta per tal de trobar fórmules que permetin recuperar la pau i alleugerir els principals problemes esdevé esperpèntic que Catalunya no tingui govern i que la campanya electoral de les properes eleccions municipals sigui més transcendent que el benestar de la població. Catalunya no va bé, i si segueix així, empitjorarem molt.

Menys baralles i més govern

Davant la inesperada i consistent crisi bèl·lica, migratòria, econòmica, energètica i social, és esperpèntic que Catalunya no tingui govern i que la campanya electoral de les pròximes eleccions municipals sigui més transcendent que el benestar de la població

El més llegit