Aquest és el sisè Sant Jordi seguit que passo en aquesta columna i ja no sé si em queden gaire coses per dir-los. Els repasso per no repetir-me i decideixo fer el contrari, repetir-me. Sé que cada Sant Jordi és diferent. Les clàssiques variables de si cau entre setmana o és festiu, de si plou o no plou, de si tal o qual ha tret llibre o no, han estat superades en els últims tres anys pel tsunami de la pandèmia. El 2020 el vam passar a casa, i el 2021 vam aprofitar l'escletxa entre onades per sortir tímidament tot el que vam poder. Amb tant de zel pel control d’aforament que la gent s'acabava acumulant fora dels recintes. Gran país, com diu un amic meu. El 2022 hem rebentat les costures dels recintes acordonats a Barcelona per crear una superilla literària i a la resta del país imagino que no necessitaran noms per rebatejar la reconquesta lliure dels carrers. Me n’alegro.