Macron i el septenni

Entre les dues voltes de les eleccions, Emmanuel Macron ha anunciat el seu interès per canviar la Constitució francesa, per tornar al mandat de set anys de la presidència de la República. La V República, configurada a la mesura del general De Gaulle, va ser establerta per la Constitució de 1958, i al seu article 6 es disposava que el president de la República era elegit cada set anys. En la tradició republicana dels nostres veïns, el septenni presidencial es va iniciar el 1873, amb MacMahon, i va perdurar fins al 2002, el final de la presidència de Jacques Chirac. Va ser durant el seu mandat quan es va reformar l’article 6 per establir l’actual període de cinc anys. El mandat de set anys només es va interrompre, com la República mateixa, durant el règim col·laboracionista del mariscal Pétain. La proposta de Macron ha de ser considerada a partir de les atribucions que tenen els presidents francesos en la V República. Són persones elegides per sufragi universal, i el vot popular els dona una legitimitat política summament important. Però, sobretot, tenen uns poders que els situen per sobre dels caps d’Estat dels sistemes parlamentaris. Nomenen els primers ministres, tot i que han de tenir en compte les majories parlamentàries. Això significa que poden decidir la persona que hagi d’ocupar la direcció del Govern, tot i que formalment no puguin destituir-la, provocant, com a conseqüència, el cessament de tot l’Executiu. Se suposa que pot forçar la dimissió del primer ministre quan aquest pertany a la mateixa formació política que el president, per l’autoritat que hi exerceix. D’altra banda, amb molt poques restriccions, disposa dels poders excepcionals que li atorga l’article 16. Sens dubte, té un marge de discrecionalitat que seria impossible amb les restriccions constitucionals que al nostre país s’imposen per als estats d’excepció o de lloc. La política de defensa, d’altra banda, és un àmbit en el qual el president decideix. Ho fa només si la seva filiació política és la mateixa que la majoria parlamentària i, quan no és el cas, de manera compartida amb el Govern. Tot i que, en aquest últim supòsit, alguns especialistes arriben a concedir al president un poder de veto. Finalment, el president de la República (article 11) pot sotmetre a referèndum projectes de llei. La rival de Macron, per cert, com a populista, ja ha anunciat el seu desig de fer ús freqüent de les consultes populars, retraient al seu adversari el «temor del poble». Tornar als set anys de mandat és fer que la mateixa persona disposi de molt poder durant molt temps. En l’actualitat, una elecció presidencial és seguida poc després per eleccions parlamentàries, i, en el cas que sigui reelegit, Macron se la juga. El 2017 era un candidat nou, i la seva majoria presidencial es va reflectir en les eleccions a l’Assemblea Nacional. Però ara és un president sortint, que no té un partit amb una implantació comparable al de Marine Le Pen. I, sobretot, es pot trobar que en les parlamentàries li neguin el vot els que l’hi poden donar en la segona volta únicament per frenar l’extrema dreta. Macron ha aclarit que la restauració del septenni en cap cas se li aplicaria a ell, que, si és reelegit, esgotaria els dos mandats consecutius de cinc anys que la Constitució li permet. Però, malgrat l’aclariment, no em sembla que la seva iniciativa hagi sigut una bona idea per a la campanya en què es troba. És coherent amb la seva visió de l’autoritat presidencial, forta i de caràcter «vertical» com li agrada dir. Però reforça la seva faceta impopular, d’home distant amb més superioritat intel·lectual que empatia. Ha presentat, com a element moderador de la seva proposta, la de fer eleccions parlamentàries parcials, en períodes breus, com les que als Estats Units es produeixen més o menys cada dos anys. No obstant, fins i tot amb aquesta correcció, el sistema polític francès continuarà depenent molt de lideratges personals. No hi ha dubte que Macron té grans qualitats, però, sense partits tradicionals que racionalitzen la formació d’elits, el risc del personalisme populista seguirà.

Macron i el septenni

La seva iniciativa de tornar al mandat de set anys no sembla una bona idea en campanya, ja que reforça la seva faceta impopular, d’home distant amb més superioritat intel·lectual que empatia

El més llegit