Tots a prendre pel cul, va dir Piqué

Ja ho he escrit diverses vegades, crec. El pare solia donar-nos un munt de consells, que anava escampant mentre caminava al teu costat o et venia a buscar a l’escola dels Sagrats Cors. Un (i així m’ha anat la vida) va ser: «Emilio, que no et prenguin per tonto». I és que, certament, hi ha milers de persones que viuen de creure que els altres som tontos, badocs i no ens assabentem de res. Ells són els més llestos del barri, de la classe, de la família, de la penya, del club, de la facultat, de la plantilla, del món dels negocis. I els altres com que, simplement, no ens interessen les seves coses, fem veure que no els escoltem. Piqué, el més guai Però és clar, hi ha un moment en què t’afecta tot i que sigui, únicament, pel fet que estàs fart que et prenguin per tonto. I la veritat, tenim molt poc a fer respecte a això però, bé, mira, si tens un raconet en un diari, doncs potser tinguis, com jo, l’oportunitat de dir-li, no sé, per exemple, al guai de Gerard Piqué, que ell serà el ‘puto amo’, estarà casat (¿o no?, no està casat, ja que vaig sentir dir a Shakira que així el té més lligat) amb una ‘celebrity’ més rica que ell (¿és això possible?, ho és, malgrat ser comissionista dels àrabs i la RFEF), un paio modern, emprenedor, ‘cool’, que marca tendència, estrella del futbol i capità d’un equip, perdó, de ‘més que un club’, però que no té el mòbil de Déu. Piqué és tan guai i ens creu tan tontos, que és capaç d’ensenyar una mininòmina per desmentir que té (com va quedar demostrat) una fitxa de 28 milions d’euros per temporada. És tan pillo que ara que ressonen els seus múltiples negocis amb el futbol (del tennis, ni en parlem) retrunyen a les nostres orelles aquelles paraules que va dir, l’abril del 2021, sobre que «el futbol és dels aficionats; avui més que mai». És tan espavilat que ara sabem que les seves despietades crítiques a Josep Maria Bartomeu arrenquen de quan, el juliol del 2020, el club es va negar a vendre-li, segons va explicar detalladament ‘Crónica Global’, el 49% de Barça Corporate, la màquina de generar diners del club. A la merda l’entorn Fa molt temps que Piqué és elogiat per ser un futbolista que exerceix d’empresari, fet que provoca l’admiració de tot el món, però oculta, després de la seva verborrea i somriure etern, que només el mou l’interès econòmic i, per més ONG que defensin, ell i la seva parella, el cert és que l’Aràbia Saudita li va semblar un lloc celestial del qual arrencar una suculenta comissió i, repartir-ne, això sí, un bon pessic per al Reial Madrid, el Barça, la RFEF i Rubiales (perdó, ‘Rubi’), donant les engrunes a la resta. Pot ser que ara s’entengui ¿veritat? (insisteixo: que no els prenguin per tontos) per què l’Andorra va aconseguir la plaça del Reus a Segona B que perseguien altres clubs, però eren els temps (del juliol al novembre del 2019) en què ‘Geri’ feia negocis amb ‘Rubi’, aconseguint-li un suculent sobresou. I tot això ho fa algú que un dia va aparèixer (bé, surt cada dos per tres) en el twitch del seu soci i amic Ibai Llanos i va manar «a prendre pel cul tot l’entorn del Barça». Ell, tan altiu i superb, que no es creu entorn, quan és l’aconseguidor de l’entorn. Que tontos que som.

El més llegit